Història - Catalunya dins l'Espanya del segle XX

PREGUNTES I RESPOSTES DEL EXAMEN SEGLE XX

     1) Explica l’obrerisme del començament del segle XX: Degut a que a Catalunya La Lliga Regionalista defensava nomes els interessos de la Burgesia, va guanyar implantació un nou grup d’ideologia republicana creat per Alejandro Lerroux (Partit Radical) que presentava un discurs obrerista, revolucionari i anticlerical. Tenia un fort component espanyolista i aspirava a ser el contrapès a la creixent influència catalanista. Però de totes maneres el que es va consolidar com ha força hegemònica dins l’obrerisme català fou l’anarquisme i l’any 1910 es va fundar la Confederació Nacional del Treball (CNT), el principal sindicat de Catalunya durant tot el primer terç del segle XX.

     2) Explica la Setmana Tràgica: El conflicte es va iniciar per la gent estava al corrent de que tots els soldats que anaven a la guerra morien i això provoca una ferma oposició al reclutament de soldat reservistes, els quals molts tenien dona i fills, per a la Guerra del Marroc. La revolta comença a Barcelona el 26 de Juliol de 1909 i dura uns 5 dies. La revolta va ser reprimida amb contundència i de manera desproporcionada amb les conseqüències de que Francesc Ferrer i Guàrdia fou afusellat injustament per que es creu que es el instigador de la revolta i cau el govern d’Antoni Maura per la mala gestió de la revolta i la repulsa popular

   Un pequenio vídeo sobre setmana tràgica

     3) Explica la Guerra del Marroc: En el 1906 a la Conferència d’Algeciras Espanya en va obtenir el control de la franja nord a l’Africà, el Rif. Però l’ocupació va topar amb l’oposició de les tribus berbers i va convertir el protectorat en un focus de guerra permanent fins 1927 que no fou pacificat. El primer enfrontament important s’hi va produir al 1909, amb la derrota infringida pels rifenys al barranc del Lobo. Aleshores, es van incrementar el nombre de soldats espanyols amb tropes formades per reservistes.

     4) Explica la Mancomunitat: L’inici d’un procés de descentralització de l’Estat, va comportar que el 1914 es crees una institució de govern per a Catalunya coneguda com la Mancomunitat, era la unió administrativa de les 4 províncies catalanes. Va començar en 1914 i va terminar en 1924 i en aquests 10 anys de duració només gestionà els recursos. Estava formada per 1 President i 8 Consellers. El seu 1º President fou Enric Prat de la Riba (1914-1917) quan va morir el va succeí Josep Puig i Calafalch (Arquitecte 1917-1924). Las tasques de la Mancomunitat: La creació de noves infraestructures i serveis públics (carreteres, embasaments, xarxa de telefonia, ferrocarrils...) i iniciar un nou projecte cultural i educatiu (creació d’institucions culturals,noves escoles, biblioteques...).

     5) Explica la crisis de l’any 1917: El descontentament polític i social amb els governs dinàstics va esclatar per que les circumstancies econòmiques creades a Espanya per la Gran Guerra van originar un ampli moviment de protesta en forma de 3 crisis:

     1) - Crisis de l’exèrcit: Els militars creen juntes de defensa (sindicats) i el govern ho acaba acceptant.

     2) - El govern tanca les corts: conseqüència d’això es suspenen les garanties constitucionals. 69 parlamentaris es reuneixen a Barcelona, aquesta reunió “Assemblea de Parlamentaris”, acaba amb la detenció dels parlamentaris.

     3) - Vaga general convocada per UGT i CNT degut al encariment dels preus per la molta demanda per la 1Guerra Mundial, que fa pujar molt els preus però no els sous dels treballadors i això crea molta pobresa.

     6) Explica l’època dels governs de concentració: Els partits Liberal, Moderat i la Lliga Regionalista s’uneixen per fer front a la crisis i en 6 anys van haver 13 governs. En aquest temps n’hi havia molta agitació social per la Revolució Russa de 1917, moltes vagues sobretot a Catalunya com per exemple la del 1919 la vaga de la Canadenca que dura 3 mesos i aconseguirien la jornada laboral de 8 hores.

Enfront del radicalisme obrer, el govern i la patronal van endurir l’actitud envers els treballadors i es va entrar en un greu procés de violència social:

El govern fa la llei de fuges que diu que es podia dispara a qualsevol que fugis.

Els patrons creen el Sindicat lliure per defensar-se: Pistolers a sou, per matar sindicalistes i rebentar violentament les vagues, conegut com el pistolerisme. Durant aquest temps van morir 50 patrons i 300 sindicalistes entre ells Salvador Segui “el noi del sucre” líder del sindicat CNT.

     7) Explica la dictadura de Primo de Rivera: La Dictadura dura de 1923-1930 i amb la aprovació del rei Alfons XIII i recolzada per el militars, els cacics i la burgesia catalana. Encontra estaven les classes mitjanes, els sindicalistes, els nacionalistes (català, gallec i basc), els obrers, els intel·lectuals i en 1926 per Francesc Macià La conspiració de Prats de Motlló.

     El cop d’Estat es va justificar amb l’argument que el sistema parlamentari i constitucional espanyol estava desprestigiat i era incapaç de garantir l’ordre i de frenar la revolució social que s’acostava.

     Tasques de la Dictadura: La Dictadura va suspendre la constitució de 1876 (que va durar 55 anys i es de moment la constitució mes llarga).

    -Va tancar el Parlament.

    -Va Prohibir els Partits Politics.

    -Va acabar amb la inestabilitat social.

    -Va suprimir la Mancomunitat de Catalunya.

    -Va junt al exèrcit francès van fer en 1925 el desembarcament d’Ahucemes i en 1926 el Rif queda pacificat.

    -Farà infraestructures: carreteres, ampliarà la xarxa ferroviària, ports, aeroports, embassaments...

Organitzarà l’exposició universal de 1929 a Barcelona.

    Causes de la caiguda de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera: L’oposició creixent i perdre el suport dels militars. També la crisi del 1929 anomenada crac del 29, que es una crisi econòmica internacional. Tot això el portarà a dimitir el 28 de Gener de 1930, s’exilia a Paris.

El rei nomena a Dámaso Berenguer per fer la transició cap a un règim constitucional.

Telegrama del Governador Civil de Barcelona

                        

Llegiu atentament els textos següents

Text 1: 

Telegrama del Governador Civil de Barcelona que relata els fets succeïts al port de Barcelona durant l'embarcament de tropes cap al Rif (juliol del 1909)  Text traduït del castellà): 

     Com a diumenge l'aglomeració de gents en molls i rodalies era enorme. Des del primer moment vaig advertir la presència de grups radicals que denotaven el pla preconcebut de provocar alguna situació de força per la meva part. Per això mateix em vaig esforçar en no donar-los gust i el Cos de seguretat ha donat avui prova admirable de paciència apartant la gent dels molls per mil·límetres i aconseguint el normal embarcament tot i que havent d'aguantar multitud d'inconveniències. El terreny estava avui adobat perquè s'encengués qualsevol guspira, ja que les circumstàncies de ser casats molts dels expedicionaris col·locava les esposes en situació desesperada i commovien la gent amb el seu plor (...)

     Un cop embarcada la força, els soldats que omplien la part de popa cridaven amb entusiasme "Mori la policia, Mori Maura, Mori Romanones, Mori la guerra"; crits als quals contestava el públic amb aplaudiments i crits de: "que hi vagi Comillas i hi vagin els fills d'en Güell."

Text 2: 

En aquest fragment de les seves memòries, Tots els camins duen a Roma, el periodista Agustí Calvet, Gaziel (1887-1964) recorda l'ambient de la seva classe social, la burgesia, durant La Setmana Tràgica a Barcelona:  

    La Setmana Tràgica de Barcelona fou el primer avís d'aquell avenir que ens esperava. La burgesia barcelonina, tancada a casa sense saber per què ni de quina manera, anava escoltant els trons amb amb una certa sorpresa però no gaire inquietud. «Què fan les autoritats?» , es demanaven els fabricants desenfeinats, corrent per casa en pijama o batí de fil, i les seves senyores, tot inspeccionant el que la cuinera, malgrat una «revolució» tan esgarrifosa, havia portat del mercat. I quan retrunyien les canonades es deien els uns als altres: «Ara anem bé!».

      De l'altra banda, els anarquistes de tota mena alçaven les barricades, es batien contra la tropa, calaven foc als convents, assaltaven les botigues -feien el seu fet, com a revolucionaris autèntics-. Però Lerroux, el cabdill del poble, s'havia fos. Era a Madrid o amagat. El seu estat major polític i els responsables de l'organització republicana també havien desaparegut. Era evident -i,per això, potser, i també per manca d'experiència i desconeixement del perill, es mantenia en una còmica serenitat la nostra burgesia, en plena Setmana Tràgica-, era palpable que l'esclat revolucionari no tenia director, ni pla concertat, ni tàctica organitzada. No tenia cap, només tenia peus. I l'autoritat civil, el govern de la «província» que políticament hauria hagut de preveure o dominar la situació, també havia fet figa.

      La Setmana Tràgica, més que res fou l'estat estrambòtic que es produí durant quatre o cinc dies en una gran ciutat carregada d'explosius, pel fet de la manca -absoluta i simultània- del poder constituït i de la força revolucionària. Així que l'estament militar rebé l'ordre d'intervenir i reparar aquella doble ensulsiada, s'acabà tot.

Agustí Calvet, Gaziel

1- Preguntes i respostes Setmana Tràgica

a) A partir del text 1, relateu els fets del port de Barcelona i expliqueu quines són les causes d'aquests fets. Era diumenge 18 de Julio de 1909, en un moll pres per la policia, les esposes dels soldats, ja que molts estaven casats, ploraven a crits. Des de la popa el vaixell, els mateixos soldats que anaven mobilitzats cridaven moris a la policia, a Maura, a Romanones i a la guerra sent aclamats pel públic en els molls. Els obrers, des dels molls, criden: Tireu els fusells! Que vagin els quotes! Que vagin els fills de Comillas i Güell!

La causa fou la guerra que comença el 9 de Juliol de 1909 quan els obrers foren atacats per els cabileños de la zona, quan treballaven en la construcció d’un ferrocarril que uniria Melilla amb les mines de Beni Bu Ifrur propietat de una societat controlada per al conte de Romanones y el Marqués de Comillas. Havia un impost de 4.000 reals, més un cavall en bon estat i qui el pagava no anava a la guerra, per tant era un exemple de classisme, els rics es quedaven a casa i els pobre a la guerra i la mort. En aquella època es va començar a parlar dels quotes nom que rebien els joves burgesos que es lliuraven del servei mitjançant el pagament de l’imposta. Per això la gent crida que vagin els quotes els fills de Comillas i Güell(Al·lusió a dos dels principals accionistes del ferrocarril de Melilla). De totes les regions d'Espanya, Catalunya era la més indicada per a la mobilització per que tenia moltes tropes, un port gran i vaixells en ell, però la menys indicada, al mateix temps, per que la guerra era cosa de pobres i si hi havia un lloc on els pobres estaven organitzats i tenien consciència de classe, aquest era la industriosa i relativament pròspera Catalunya.

b) Raoneu, a quina classe social afectava la mobilització de les tropes i expliqueu per què.

La mobilització de les tropes no mes afectava als treballadors o persones amb menys recursos que no podien pagar un impost de unes 1500 ptas amb el qual podien lliurar-se de fer el servei militar i anar a la guerra.

c) A què atribueix el periodista Agustí Calvet el fracàs de l'esclat revolucionari? A què els dirigents com Lerroux i els responsables de l'organització republicana havien desaparegut. L'esclat revolucionari no tenia cap organització, ni dirigent, ni un pla concret, ni tàctica per plantar cara al exercit.

d) Quins van ser els fets més destacats de la revolta, segons es desprèn d'aquest text 2 ? Els fets més que res fou l'estat estrambòtic que es produí durant quatre o cinc dies en Barcelona, pel fet de la manca total i ha l’hora del poder constituït i de la força revolucionària. Així que els militars reberen l'ordre d'intervenir i reparar aquella insurrecció.

e) Quins eren els instigadors? En el primer text diu que hi havia grups radicals, i en el segon, instigats pels pensaments de Alexandre Lerroux, els anarquistes foren quins alçaren les barricades, es batien contra la tropa, calaven foc als convents i assaltaven les botigues.

2- Digues qui van ser els següents personatges històrics: ( 3 línies màxim per cada personatge ).

Miguel Primo de Rivera: Fou capità General de Valencia, Madrid i Barcelona. Va veure els problemes socials i politics de la època i el 13 de setembre de 1923 amb el recolzament de militars, burgesos y el sector conservador en general implanta un regim dictatorial.

Francesc Ferrer i Guàrdia. Fou un pedagog, inaugurà en agost de 1901 la Escola Moderna que va tenir alumnes de ambos sexes a l’hora que era inèdit fins a les hores. Això provoca la enemistat amb el sector conservador i la església. Fou condemnat a mort en la setmana tràgica injustament.

Francesc Macià Vilanoví, militar i polític que intenta en 1926 amb Estat Català una acció armada contra la dictadura de Primo de Rivera que fracassa. Desprès de la dictadura va ser escollit president de la Generalitat de Catalunya fins la seva mort en 25 desembre 1933.

Enric Prat de la Riba. Creador de la Lliga Regionalista i principal líder. Presidi la Diputació Provincial de Barcelona i crea el institut de Estudis Catalans del que fou 1 president. Va impulsar la creació 1914 de la Mancomunitat de Catalunya i fou el 1 president fins la seva mort.

Francesc Cambó. Cofundador de la Lliga Regionalista, fou ministra de varis governs espanyols com de Hisenda, Foment, durant el regnat de Alfons 13. Amb el cop d’estat abandona la política fins la proclamació de la segona República Espanyola en la que fou diputat.

Salvador Seguí. Anomenat com “El noi del Sucre” fou un dels líders mes destacats del anarcosindicalis-me de Catalunya. Impulsor de la creació de Solidaritat Obrera, proposa una vaga de 24h que esdevingué en la vaga general indefinida de 1917. Fou assassinat per pistolers.

Antoni Maura. Era el president del consell de Ministres quan va passar la setmana tràgica a Barcelona, que provoca que es faci responsable de la violentíssima repressió per controlar-los i provocar la repulsa capa ell de tota Espanya i Europa i el Rei Alfons 13 el va destituir.

José Canalejas. Fou president consell de Ministres de 1910-1912 quan fou assassinat per un anarquista Va millorar la legislació social he intenta resoldre la qüestió catalana amb el projecte de la Mancomunitat preparat amb la cooperació de Enric Prat de la Riba.

3 - Explica la relació de la Primera Guerra Mundial amb la vaga d’agost de 1917. Fou part de la crisis múltiple que va haver en aquest any. Va ser provocada pel fet que amb la guerra havia molta demanda de materials i aliments per part de Europa, que fa que els preus pugin molt però els sous no i això crea molta pobresa per que els preus s’encareixen massa.

4 - Col·loca els següents conceptes al costat de la definició corresponent:

- Catalanisme

- Vaga de la Canadenca

- LLei de fugues

- Mancomunitat

- Lerrouxisme

- Pistolerisme

- Locaout

- Anticlericalisme

- SetmanaTràgica

- Sindicalisme

a) Moviment dels treballadors organitzats, per fer front a l'explotació que imposa el sistema capitalista. Sorgí com a conseqüència de la separació entre el treball i la propietat dels mitjans de producció. Sindicalisme

b) Expressió aplicada a les accions que portava a cap la policia entre obrers detinguts o empresonats, els quals eren posats en llibertat a altes hores de la matinada i a la sortida de la presó eren morts a trets amb la justificació que volien escapar-se. LLei de fugues

c) Organisme que recollia les atribucions i els recursos-impostos de les quatre Diputacions provincials de

Catalunya, amb un grau d'autonomia petit, però que va portar a terme una important modernització del país. Mancomunitat

d) Fenomen propi dels anys 1919-23 que sorgí després de l'espectacular ascens numèric de l'afiliació

a la CNT. La Federació Patronal, a més de practicar una política de total intransigència enfront de les demandes obreres, va pagar una onada d'atemptats contra els quadres sindicals. Pistolerisme

e) Tancament temporal d'una empresa o grup d'empreses dut a terme per part de l'empresariat,

com a mesura de força davant les reivindicacions obreres. Locaout

f) Designació de les idees, actituds i actes de rebuig dels símbols, institucions i representants

eclesiàstics, especialment pel que fa a la intromissió del clergat en els afers de la política i l'ordre públic. Anticlericalisme

g) Moviment que preconitza el reconeixement de la personalitat política de Catalunya. Catalanisme

h) Nom amb què són coneguts els greus esdeveniments ocorreguts a Barcelona entre juliol i agost de l'any 1909, quan es va declarar una vaga general per protestar contra la guerra del Marroc que degenerà en una revolta armada. SetmanaTràgica

i) L'aturada dels treballadors de l'empresa Riegos y Fuerzas del Ebro SA, entre febrer-març de 1919 va donar com a resultat la imposició la llei de la jornada màxima de treball de 8 hores, que va significar un gir considerable en les relacions laborals. Vaga de la Canadenca

j) Política desenvolupada per Alejandro Lerroux (1864-1949). Hom fa servir el mot per designar qualsevol política demagògica, anticlerical i/o de signe espanyolista. Lerrouxisme

La República Espaniola 1931-1936

Preguntes i respostes

1. Digues els anys en que van tenir lloc els següents esdeveniments:

•  S’aprova l’Estatut d’Autonomia de Catalunya amb l’oposició de la dreta. El 9 de setembre de 1932.
• A Catalunya, el president Lluís Companys proclama l’Estat Català. El 6 de Octubre de 1934.
• Aprovació de la Constitució: Espanya és definida com “República democràtica de treballadors”. El desembre de1931.
•  L’Autonomia de Catalunya va ser suspesa i el president Companys empresonat. L’octubre de 1934. 
•  Victòria del Front Popular en les eleccions al Parlament espanyol. El 16 de febre de 1936.
•  Proclamació de la República: el rei Alfons XIII marxa a l’exili. El 14 d’abril de 1931.
•  A Astúries, la situació de revolució acaba amb una repressió de l’exèrcit, comandat per Franco. Entra el 5 i el 19 d’octubre de 1934.
•  Francesc Macià proclama la República Catalana. El 14 d’abril de 1931

2. Digues si es veritat o fals aquestes afirmacions del Bienni Reformista de la Segona República:

• Les reformes del Bienni Reformista van tenir oposició de les forces conservadores i obreres. V
• L’església catòlica no va donar suport a les reformes del govern d’Azaña. F - no va donar suport a les reformes del govern d’Azaña.
• El 1934 el general Sanjurjo va donar un cop d’estat que va ser frenat per l’estat. F - 1932.
• El líder de la CEDA,  era José Antonio Primo de Rivera.  F - era Jose María Gil Robles..
• El líder de la Falange Española era José Antonia Primo de Rivera. V
• El líder del partit monàrquic era José Calvo Sotelo. V
• La reforma agrària  va ser un èxit, tots els jornalers van acaba tenint les seves terres. F - no va ser un èxit, tots els jornalers no van acaba tenint les seves terres.
• Els anarquistes (la FAI) van apostar per la insurrecció armada per transformar la societat espanyola. V
• La majoria dels latifundis estaven al nord d’Espanya. F - estaven al sud d’Espanya.
• La majoria dels minifundis estaven al nord d’Espanya. V
• Espanya necessitava la reforma agrària. F - Espanya no necessitava cap reforma agrària.
• La reforma educativa no era necessària, el nivell educatiu dels espanyols era molt alt. F - La reforma educativa era necessària, el nivell educatiu dels espanyols era molt baix.

3. Digues si son certes o falses les següents afirmacions del Bienni Conservador o Negre:

• El president del govern serà Alejandro Lerroux de la CEDA. F - serà Alejandro Lerroux del Partit Radical.
• Durant aquests dos anys faran marxa enrere les reformes del Bienni Reformista. V
• Lerroux amnistiarà al General Sanjurjo. V
• El 1934 entren ministres de la CEDA al govern de Lerroux.V
• L’entrada de la CEDA l’octubre de 1934 provoca una revolta a Astúries. V
• La revolta d’Astúries va ser sufocada pel general Sanjurjo, gairebè no va haver-hi morts. F - La revolta d’Astúries va ser sufocada pel general Franco, van haver-hi 1000 morts civils i 300 militars.
• La proclamació de l’Estat Català per Lluís Companys el 1934, està relacionada amb l’anul·lació de la Llei de Contractes de Conreu. V
• Lluís Companys i altres membres del govern de la Generalitat van ser empresonats pels esdeveniments d’octubre. V
• La Generalitat va ser dissolta pels esdeveniments d’octubre de 1934. V
• El cas de l’estraperlo no té res a veure amb  la caiguda del govern de Lerroux. F - El cas de l’estraperlo fou el culpable de la caiguda del govern de Lerroux.
• El febrer de 1936 hi ha eleccions al govern d’Espanya, les guanya el Front Popular,  coalició de forces de dretes. F -  les guanya el Front Popular, una coalició de forces de Esquerres i els partits Republicans.
• A Catalunya el Front Popular té el mateix nom . F -  té el nom de Front d’Esquerres.
• Amb el nou govern del Front Popular, es reinstaura la Generalitat. V
• Durant la primera meitat de l’any 1936 no hi ha molta violència social. F - Durant la primera meitat de l’any 1936 hi ha molta violència social.
• José Calvo Sotelo (del partit monàrquic de dretes) va ser assassinat en represàlia de l’assassinat del Tinent Castillo. V
• La mort de José Calvo Sotelo serà el pretext pel cop d’Estat del 18 de Juliol de 1936. V

4. Omple la taula següent:

	ANYS	Partits que governen	President de Govern	President de la República
Bienni Reformista	14 d’abril 1931 fins Novembre 1933	d’Esquerres y Republicans	Manuel Azaña	Niceto Alcala Zamora
Bienni Negre	Novembre 1933 fins finals 1935	De Dretes, Partit radical i la CEDA	Alejandro Lerroux	Niceto Alcala Zamora
Front Popular	16 Febre 1936 fins el 18 Juliol 1936	D’Esquerres	Santiago Casares Quiroga	Manuel Azaña

5. Explica les 4 reformes republicanes del Bienni Reformista:

Van ser 4 reformes que pretenien donar solució a alguns dels greus problemes pendents des del segle anterior, amb l’objectiu de modernitzar l’economia i la societat espanyoles:

1. La Reforma Militat: Exèrcit esta endarrerit tècnicament i amb un excés de comandaments. Per solucionar-lo s’elabora la llei de Retirs, es sotmet l’exèrcit al poder civil, es tanca l’acadèmia militar de Saragossa i es substitueixen els comandaments contraris a la República.
2. La Reforma religiosa i la Reforma educativa: Es separa l’Església de l’Estat, s’aboleixen els pressupostos de culte i clero, i es prohibeix l’ensenyament als ordres religiosos. El matrimoni i l’enterrament podien ser civils i es va elaborar una llei del divorci. El govern promou l’educació  laica i assumeix la responsabilitat de l’escola publica. Per axó van destinar grans inversions a construccions de escoles i a incrementar el nombre de professors.
3. La Reforma Territorial: Va obrir el camí a la descentralització de l’Estat, oferint la possibilitat d’elaborar estatus d’autonomia i d’establir governs autònoms.
4. La Reforma Agrària: Amb aquesta llei es busca poder expropiar les grans finques que no fossin  conreades i permetre la distribució entre els pagesos sense terres. L’Institut de Reforma Agrària (I.R.A) era l’encarregat d’indemnitzar els propietaris i de facilitar l’assentament a les famílies pageses.

6. Per què es prepara un cop d’Estat el 1936?

La divisió entre dretes i esquerres va desencadenar un clima de violència social que va culminar amb l’assassinat del diputat de dretes Calvo Sotelo, en represàlia per la mort del tinent Castillo. Com els extremistes de dretes, que contaven amb el suport d’un sector de l’exèrcit, defensaven la necessitat d’un cop d’Estat, aquesta situació va ser el pretext a partir del qual les forces contràries a la República van decidir que havia arribat el moment d’interrompre per les armes el procés reformista republicà.

7. Explica com es proclama la Segona República:

El 12 d’abril de 1931 les eleccions municipals es van presentar com un plebiscit entre monarquia i república. Els resultats posaven en evidència un rebuig a la monarquia i un desig de canvi polític. Davant la nova situació, el rei Alfons XIII va suspendre la potestat reial i va abandonar el país a l’exili. El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la República en mig de l’entusiasme popular.

8. Digues si és Veritat o Fals aquestes afirmacions de la Constitució de 1931:

• Reconeix el sufragi universal. V
• Proclama que l’estat es aconfessional. F - confessional.
• El poder legislatiu el té el consell de ministres. F- el té les Corts.
• Accepta la possibilitat de constituir governs autònoms. V
• Reconeix el dret de vot de les dones, encara que abans ja podien votar. F - que abans no podien votar.
• El vot de les dones no era acceptat pels sectors més conservadors. F - El vot de les dones era acceptat pels sectors més conservadors.

9. Digues si aquestes afirmacions de la Catalunya Republicana són certes o falses:

• El primer president de la Generalitat de Catalunya va ser Lluís Companys. F - va ser Francesc Macià.
• El partit hegemònic és la Lliga Regionalista. F - és l’Esquerra Republicana.
• Lluís Companys proclama la República Catalana dins de la Federació Ibèrica, quan es proclama la República a Espanya. F - Francesc Macià proclama la República Catalana dins de la Federació Ibèrica, quan es proclama la República a Espanya. 
• L’Estatut de Núria i el de l’any 1932 són iguals. F - L’Estatut de Núria i el de l’any 1932 són diferents per què el segon fou retallat i modificat.
  
  

10. Indica la ideologia dels partits catalans i els líders de la Lliga Catalana i d’Esquerra Republicana:

PARTITS	IDEOLOGIA
POUM	Comunista = Marxista D’esquerres. Líder= Andreu Nil.
PSUC	Comunista = Marxista
Unió Democràtica	Nacionalista català, centredreta i conservador
Lliga Catalana	De dretes i catalanista. Líder: Francesc Cambó
Esquerra Republicana	Partit d’esquerres, república i independentista. Líders: Francesc Macià i Lluís Companys

11. Explica la obra de la Generalitat:

Va continua i ampliar la política iniciada per la Mancomunitat.

1. En primer lloc, va crear i organitzar les institucions pròpies de l’administració catalana.
2. En agricultura va fomentar les cooperatives i els centres d’experimentació agrària.
3. També es van crear organismes de reforma social, com L’Institut contra l’Atur Forçós, i es van  organitzar serveis d’assistència social.
4. La Generalitat va crear escoles i centre d’ensenyament secundari i professional, com també la Universitat Autònoma.
5. Es van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres, es va introduir la coeducació pedagògica.
6. Pel que fa a la llengua, es va aprofundir en la normalització del català i es va publicar el diccionari de la llengua catalana de Pompeu Fabra.
   
   

12. Explica l’oposició a les reformes del Bienni Reformista:

Va haver dos fronts d’oposició, un des del conservadorisme i un altre des de l’obrerisme.

Des del conservadorisme:

Va haver d’enfrontar-se amb l’oposició del grans propietaris agraris, a la jerarquia de l’Església Catòlica, a una part de l’exèrcit i a amplis sector de les classes altes i mitjanes per què aquests grups van considerar amenaçades les seves propietats i el poder que des de feia segles havien estat exercint en la vida espanyola.

El 1932 va haver un intent de cop d’estat dirigit per general Sanjurjo que va ser frenat per govern. Llavors les forces de la dreta es van re agrupar en la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) líder José Maria Gil Robles.

Va sorgir un nou grup de caràcter feixista, la Falange Española (FE), dirigit per José Antonio Primo de Rivera els monàrquics, com José Calvo Sotelo i els carlins també es van unir a l’oposició.

Des de l’obrerisme:

La lentitud d’algunes reformes, especialment la reforma agrària, va acabar amb la paciència d’alguns jornaleres i obrers, que volien més canvis i els volien més ràpids.

La UGT es va radicalitzar i alguns nuclis anarquistes, sobretot els que estaven vinculats a la FAI, van apostar directament per la insurrecció armada per transformar de manera revolucionària la societat espanyola. Així, van protagonitzar alguns aixecaments (com l’Alt Llobregat el 1932, i el de Casas Viejas el 1933), que van ser reprimits durament per les forces d’ordre públic.

13. Explica les revoltes del 1934:

El nou govern va desmantellar l’obra reformista del bienni anterior i especialment l’agrària. Aquesta situació va provocar la radicalització dels partits d’esquerra, i es el que fa que la remodelació del govern de 1934 amb la entrada de ministres de la CEDA, provoqui l’esclat de revoltes a tot Espanya, especialment a Astúries i a Catalunya.

Catalunya es trobava en mans d’una coalició d’esquerres que no veia amb bons ulls el procés de contrareforma iniciat per govern de Lerroux. Un primer enfrontament va tenir lloc quan els tribunals de Madrid van anul·lar la Llei de Contractes de Conreu votada pel Parlament de Catalunya, que no va acceptar aquesta decisió i va tornar a aprovar la mateixa llei. L’enfrontament decisiu va tenir lloc l’octubre de 1934, quan el president Companys va encapçalar una insurrecció i va proclamar l’Estat Català dins la República Espanyola. Aquesta rebel·lió va ser sufocada ràpidament i com a represàlia es va dissoldre la Generalitat, es va anul·lar l’Estatut i es va empresonar el govern.

A Astúries la revolta va tenir un caràcter més social. Un comitè integrat per anarquistes, socialistes i comunistes va declarar la revolució social i va ocupar la conca minera. La revolta va ser sufocada per l’exèrcit i va estar seguida d’una gran repressió.

La 2ª República 1931-193

Preguntes i respostes

Causes de la proclamació de la Segona República 1931 - 1936:

• Alfons XIII molt desprestigiat.
• Agost de 1930 es va constituir una coalició per presentar-se unida a les eleccions anomenada Pacte de Sant Sebastià en el que es van unir tots els partits Republicans, partits d’esquerres i regionalistes.
• 12 abril de 1931 es convoquen eleccions municipals com un plebiscit entre monarquia i república:

Ciutats: guanyen els Partits Republicans i d’esquerres.

Camp: guanyen partits monàrquics.

Aquests resultats posaven en evidència el rebuig a la monarquia i el desig de canvi polític.

• 14 d’abril 1931 es proclama la 2ª República: Alfons XIII abdica i marxa a l’exili i es forma un govern provisional des de 14 d’abril fins al 28 de Juny de 1931. Estava format per republicans, socialistes i catalanistes.

La Segona República Espanyola va constar de 3 etapes: la Primera etapa (Bienni Reformista) la van dominar els partits d’esquerres des de el govern provisional d’abril del 1931 fins el fins del govern d’Azaña que va terminar el novembre de 1933. La Segona etapa (Bienni Conservador o Negre) la van dominar el govern de dretes de 1933 fins 1935 i el president va ser Alejandro Lerroux. La Tercera etapa (Front Popular) va ser un govern d’esquerres format per l’unió de tots els partits d’esquerres i sols va dura del febrer de 1936 fins el 18 de juliol de 1936, el president va ser Santiago Casares Quiroga.

Que fa el Govern Provisional:

• Amnistia per als presos polítics i llibertat de partits i de sindicats.
• Lleis socials per millorar la situació dels jornalers: jornada laboral de vuit hores i la Llei de jurats mixtos.
• Establiment d’una Generalitat provisional de Catalunya, com a pas previ a l’autonomia.
• El 28 juny del 1931, es van convocar eleccions a Corts constituents, que van donar la majoria a la coalició republicanosocialista.
• Els problemes que va tindre que fer front van ser sobretot la crema de convents com a resposta a les declaracions a favor de la monarquia per part de la jerarquia eclesiàstica i les vagues que hi van esclatar convocades per la CNT, que aspirava a la revolució social.

Característiques de la Constitució del 1931:

• La Constitució reconeix el dret a votar masculí i femení. Això s’anomena sufragi universal.
• Que el estat es laic i que respectava tots els cultes i creences.
• Presentava una amplia declaració del drets individuals i establia àmplies llibertats públiques i privades.
• Reconeix el dret a la propietat privada però es podia expropiar béns considerats d’utilitat pública.
• El poder legislatiu resideix en les Corts (Una sola cambra, el congrés ) i el poder executiu en el Consell de Ministres i en el President de la República. S’assegura la independència del poder judicial.
• L’estat es configura de manera integral, però s’acceptava la possibilitat de constituir governs autònoms a algunes regions.
• Sobirania popular, el poder u te el poble.

Bienni Reformista 1931-1933:

• Objectiu del govern: - Modernitzar el país.

- País democràtic.

- Estat laic.

Quines van ser les Reformes Republicanes:

1. La Reforma militar: El exèrcit esta endarrerit tècnicament i te un excés de comandaments en relació a la tropa. Per eliminar oficials es va elaborar la llei de retirs, es va sotmetre l’exèrcit al poder civil, es va reduir el nombre de capitanies generals, es va tancar l’acadèmia militar de Saragossa i es canvien els comandaments de l’exèrcit considerats contraris a la República.
   
   
2. La reforma religiosa i la reforma educativa: Amb aquesta reforma es volia disminuir el pes de l’Església Catòlica i la seva influencia en l’educació. Per això la nova Constitució va separar l’Església de l’Estat, es van abolir els pressupostos de culte i clero, i es va prohibir l’ensenyament als ordres religiosos. Es va dissoldre la companyia de Jesús. El matrimoni i l’enterrament podien ser civil i es va elaborar una llei del divorci. El govern va promoure l’educació laica i va assumir la responsabilitat de l’escola pública. Per això van destinar grans inversions a construccions de escoles i a incrementar el nombre de professors.
   
   
3. La reforma territorial: La Constitució va obrir el camí a la descentralització de l’Estat oferint la possibilitat d’elaborar estatuts d’autonomia i d’establir governs autònoms. A més de Catalunya, es van dur a terme processos d’autonomia al País Basc i Galicia.
   
   
4. La reforma agrària: Algunes zones d’Espanya, sobretot a Andalusia i a Extremadura, hi havia centenars de milers de jornalers sense terres i en una situació de misèria extrema, mentre que les terres eren propietat d’uns quants centenars de propietaris els terratinents. Amb aquesta llei es busca poder expropiar les grans finques que no fossin conreades i permetre la distribució entre els pagesos sense terres. L’ Institut de Reforma Agrària (IRA) era l’encarregat d’indemnitzar els propietaris i de facilitar l’assentament a les famílies pageses.

Amb aquestes reformes es pretenia donar solució a alguns dels greus problemes pendents des del segle anterior, amb l’objectiu de modernitzar l’economia i la societat espanyoles.

Qui es va oposar a aquestes reformes?

Principalment els grans propietaris agraris, la jerarquia de l’Església Catòlica, una part de l’exèrcit i amplis sectors de les classes altes i mitjanes.

Perquè les rebutjaven?

Perquè aquests grups van considerar amenaçades les seves propietats i el poder que des de feia segles havien estat exercint en la vida espanyola.

Quines crítiques van rebre des de l’obrerisme més radical?

La lentitud d’algunes reformes, especialment la reforma agrària, va exacerbar els ànims d’alguns jornalers i obrers, que volien més canvis i els volien més ràpids.

La Catalunya Republicana:

A les eleccions de 12 d’abril del 1931 a Catalunya les candidatures republicanes van imposar-se amb claredat, la Lliga Regionalista va perdre la supremacia en favor d’Esquerra Republicana.

Com va tenir lloc el procés d’instauració de la Generalitat provisional?

Després de la victòria electoral, Francesc Macià, principal dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya, va proclamar la República Catalana dins la Federació Ibèrica i va assumir, de forma unilateral, la sobirania de Catalunya. Les posteriors negociacions amb el govern de la República Espanyola, van donar lloc a la creació d’un govern provisional que va prendre el nom de Generalitat.

Com es va elaborar l’Estatut d’Autonomia, fins arribar a l’estatut del 1932?

Una comissió d’experts es va reunir a Núria per redactar l’Estatut, que va ser sotmès a referèndum l’agost del 1931 i va obtenir un suport majoritari. El 8 d’agost, Francesc Macià va presentar-lo a les Corts a Madrid, on, després de contraposades discussions i de ser retallat, fou aprovat el 9 de setembre del 1932.

Quines en van ser les característiques de l’estatut d’autonomia del 1932?

Reconeixia Catalunya com una regió autònoma dins de l’Estat espanyol. Les institucions bàsiques de la Catalunya autònoma eren el Parlament, el Consell Executiu o govern de la Generalitat i el President; la Justícia quedava en mans del govern de Madrid, tot i constituir-ne el Tribunal de Cassació.

El català i el castellà eren reconeguts com a llengües oficials. També s’ordenaven les competències de la Generalitat, que eren compartides amb el govern de la República en ordre públic, administració de justícia, educació, cultura i sanitat, mentre s’establien competències plenes respecte al dret civil català i al règim administratiu, de les que s’encarregava el Tribunal de Cassació.

Quines tasques va desenvolupar la Generalitat Republicana?

En primer lloc, va crear i organitzar les institucions pròpies de l’administració catalana. En agricultura va fomentar les cooperatives i els centres d’experimentació agrària. També es van crear organismes de reforma social, com l’Institut contra l’Atur Forçós, i es van organitzar serveis d’assistència social.

La Generalitat va crear escoles i centres d’ensenyaments secundari i professional, com també la Universitat Autònoma. Es van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres, es va introduir la coeducació pedagògica. Pel que fa a la llengua, es va aprofundir en la normalització del català i es va publicar el diccionari de la llengua catalana de Pompeu Fabra.

El Bienni Conservador o Bienni Negre (1933-1935)

La repressió de l’aixecament de Casas Viejas va provocar una crisi de govern, i el president de la República, Niceto Alcalá Zamora, va convocar noves eleccions que van guanyar els partits de dreta i de centre. Alejandro Lerroux del Partit Radical va ser elegit president del govern amb el suport parlamentari de la C.E.D.A. (confederación Española de Derechas Autónomas).

Per què en diem Bienni Conservador d’aquesta nova etapa? I Bienni Negre?

Per que el nou govern va desmantellar l’obra reformista del bienni anterior i especialment l’agrària. Va amnistia els presos politics del cop del General Sanjurjo, que va intentar un cop d’estat l’any 1932.

I bienni negre es per que la UGT convoca una vaga general, que tindrà mot d’èxit a Astúries, durarà dues setmanes i serà sufocada per General Franco amb l’exèrcit d’Àfrica amb el resultat de 1000 morts dels rebels.

Les revoltes del 1934:

Aquesta situació va provocar la radicalització dels partits d’esquerra, i es el que fa que la remodelació del govern de 1934 amb la entrada de ministres de la CEDA, provoqui l’esclat de revoltes a tot Espanya, però fou a Astúries i a Catalunya on van tenir més ressò.

Catalunya es trobava en mans d’una coalició d’esquerres que no veia amb bons ulls el procés de contrareforma iniciat pel govern de Lerroux. Un primer enfrontament va tenir lloc quan els tribunals de Madrid van anul·lar la Llei de Contractes de Conreu votada per Parlament de Catalunya, que no va acceptar aquesta decisió i va tornar a aprovar la mateixa llei. L’enfrontament decisiu va tenir lloc l’octubre del 1934, quan el president Companys va encapçalar una insurrecció i va proclamar l’Estat Català dins la República Espanyola. Aquesta rebel·lió va ser sufocada ràpidament i com a represàlia es va dissoldre la Generalitat, es va anul·lar l’Estatut i es va empresonar el govern.

A Astúries la revolta va tenir un caràcter més social. Un comitè integrat per anarquistes, socialistes i comunistes va declarar la revolució social i va ocupar la conca minera. La revolta va ser sufocada per l’exèrcit i va estar seguida d’una gran repressió.

Caiguda del govern de Lerroux:

• Els partits de centra-dreta molt desprestigiats desprès dels fets d’octubre de 1934.

Escàndol de l'Estraperlo: Afer de corrupció política que provocà la fi de la coalició radicalcedista durant la Segona República espanyola.

Pel maig del 1934 Daniel Strauss, aventurer holandès naturalitzat mexicà, i el seu soci italià Perlo (o Perlowitz) provaren d'obtenir de les autoritats republicanes la legalització d'una ruleta trucada que havien inventat (anomenada estraperlo, per la combinació dels cognoms dels inventors). Lluís Companys es negà a autoritzar-la a Catalunya, però pel setembre del 1934 Strauss aconseguí d'introduir-la al Casino de Sant Sebastià i després a l'Hotel Formentor (Formentor), bé que fou immediatament prohibida per la policia. Strauss exigí una compensació econòmica a diversos polítics per aquesta prohibició, sense èxit, motiu pel qual remeté tota la documentació de l'afer a Alcalá Zamora, president de la República. El 20 de setembre de 1935 Alejandro Lerroux dimitia com a cap de govern perquè molts partidaris seus eren implicats en l'escàndol: Aurelio Lerroux, nebot seu i delegat del govern a la Companyia Telefònica, fou destituït; Joan Pich i Pon cessà com a governador general de Catalunya i Salazar Alonso com a alcalde de Madrid, etc. L'afer es féu públic, i les corts, després d'investigar els fets, declararen culpables de corrupció Aurelio Lerroux, Joan Pich i Pon, Sigfrid Sigfrid Blasco-Ibáñez (fill de l'escriptor) i altres, tots membres del Partit Republicà Radical, que restà totalment desprestigiat, fet que, juntament amb l'immediat afer Nombela, precipità la fi del Bienni Negre (govern centrista de Portela Valladares, el 13 de desembre de 1935).

• Tot això provoca les desavinences entre els partits de la coalició governamental i van portar a la convocatòria de noves eleccions el febrer del 1936.

1936 El Front Popular:

Les forces de centreesquerra s’hi van presentar agrupades en el Front Popular, que a Catalunya s’anomenava Front d’Esquerres. El seu programa consistia a recuperar les grans reformes del primer bienni republicà i l’amnistia per als represaliats del 1934. Les eleccions van donar la victòria al Front Popular, tot i que amb un marge escàs. El mes de maig, Manuel Azaña va ser nomenat president de la República, i Santiago Casares Quiroga, cap de govern. La coalició d’esquerres va continuar les reformes frenades el 1933 i es va reinstaurar la Generalitat de Catalunya.

Els partits dretans a Catalunya, van reaccionar amb la creació del Front Català d’Ordre, dirigit per la Lliga Catalana. A la resta d’Espanya, la dreta hi va acudir dividida entre el Bloque Nacional, liderat per Calvo Sotelo, la CEDA i la Falange Española.

Com es prepara el cop d’Estat?

La divisió entre dretes i esquerres, plasmada en el resultat electoral, es va deixar sentir al carrer. Els sectors més radicals de l’esquerra propugnaven la revolució social. Els extremistes de dretes, que comptaven amb el suport d’un sector de l’exèrcit, defensaven la necessitat d’un cop d’Estat.

Les tensions van desencadenar un clima de violència social, que va culminar amb l’assassinat del diputat de dretes Calvo Sotelo, en represàlia per la mort del tinent Castillo, militant socialista. Aqueta situació va ser el pretext a partir del qual les forces contràries a la República van decidir que havia arribat el moment d’interrompre per les armes el procés reformista republicà.

  Un petit vídeo sobre la II República, 1931-1936

Preguntes i respostes del Franquisme

Preguntes Pag. 31

1. Explica els poders que tenia Franco quan s’instaura el règim totalitari.

Concentrava tots els poders en la seva persona: el legislatiu, l’executiu i el judicial. Era Generalíssim dels Exèrcits i cap del partit únic que es va permetre la FET y de las JONS.

2. Explica que va passar amb els partits polítics durant la instauració del règim totalitari. Quin va ser el partit polític que es va permetre durant la dictadura?

Tots els partits i els sindicats van ser declarats il·legals i els seus militants van ser perseguits i empresonats.

Només es va permetre un partit, la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional (FET y de las JONS).

3. Què va passar amb la Constitució de 1931 i de l’estatut de Catalunya quan s’instaura la dictadura?

Es va suprimir la Constitució del 1931, alhora que van ser eliminades les llibertats democràtiques individuals i col·lectives.

Com el nou règim volia restablir la unitat espanyola trencada, al seu parer, per la República, va abolir l’Estatut de Catalunya, va reprimir les llengües i cultures no castellanes i es va negar l’existència de qualsevol altra nacionalitat dins l’Estat Espanyol.

Preguntes pag. 32

4. Explica l’aïllament internacional del règim franquista.

Degut a que des del 1939 va fer costat de manera incondicional a les potències feixistes (Alemanya i Itàlia), la derrota d’aquest en la segona Guerra Mundial, va provocar a partir del 1945 una etapa d’aïllament internacional, en el que el règim franquista va ser condemnat per l’ONU i va recomanar la retirada d’Espanya dels ambaixadors de tots els estats democràtics.

5. Explica quan es trenca l’aïllament internacional del règim.

Comença a trencar-se el 1953, quan Espanya va pactar uns acords de col·laboració amb els Estats Units i va signar un concordat amb el Vaticà. Tot això va ser degut a la Guerra Freda que fa que l’anticomunista Franco passes a ser un aliat fidel de la política americana contra la Unió Soviètica.

6. Nomena els suports socials del Franquisme.

La gran burgesia, l’exèrcit i l’Església Catòlica, també les classes mitjanes.

Preguntes pag. 33

7. Explica l’autarquia econòmica de la Postguerra.

Es pretenien l’autosuficiència i el foment de la producció nacional, és a dir, autoabastar-se de la majoria dels productes i limitar al mínim les importacions per tal de no dependre de l’exterior.

8. Explica les conseqüències de l’autarquia econòmica.

Va ser un desastre per a l’economia espanyola, que va trigar molts anys a recuperar el nivell anterior a la guerra. L’agricultura i la indústria va créixer molt lentament, el comerç amb l’exterior era mínim i l’escassetat de béns de consum va durar molts anys.

Preguntes pag. 34

9. Explica que era l’estraperlo i el mercat negre de la Postguerra.

El descens de la producció i l’escassetat d’aliments van imposar el racionament i això va donar lloc al sorgiment de l’estraperlo i del mercat negre, per mitjà dels quals els especuladors venien els productes escassos o de luxe de manera clandestina a preus abusius, sovint al doble o al triple del mercat oficial.

Preguntes pag. 37

10. Explica perquè van entrar els “tecnòcrates” al govern. Qui eren els tecnòcrates?

El descontentament popular va convèncer el règim de la necessitat d’una reorientació política i econòmica per poder assegurar la pròpia supervivència.

Eren Ministres vinculats a l’opus Dei especialistes en economia que hi van aportar criteris més tècnics i modernitzadors que van promoure una obertura econòmica que les possible l’aproximació a Europa i que afavorís el desenvolupament industrial.

11. Què era el Pla d’Estabilització.

Un pla que tenia com a objectiu passar d’una economia tancada i amb un fort control estatal, a una economia vinculada als circuits internacionals i amb un pes més gran de la iniciativa privada. Per tant el pla era sortir de la autarquia i entrar a una economia de mercat.

Pregunta pag. 38

12. Explica la puixança econòmica.

Va ser un període de gran creixement econòmic (augment del PIB) degut a:

1. La renovació de l’agricultura per l’increment de la mecanització i de la diversificació de l’oferta de productes.
2. La indústria va renovar l’equipament i va adoptar tecnologies noves i va augmentar la productivitat. Es van construir grans complexos industrials.
3. Al sector de serveis va ser gràcies especialment a l’arribada de turistes. El sector turístic es va convertir així en un dels puntals econòmics principals del país.
4. El comerç exterior es van reactivar les exportacions.

Pregunta pag. 39

13. Explica les migracions dels 60 dins d’Espanya i a l’estranger.

Aquestes migracions massives dels anys 60 van ser degudes a la mecanització agrícola i a la industrialització, que va donar lloc a que la ma d’obra que sobrava al camp emigres a les zones industrialitzades on feia falta mà d’obra. Llavors les migracions interiors va afectar a uns 4 milions de persones, que van emigrar cap als nuclis industrials (Madrid, València, Bilbao, Catalunya, etc.). A més, uns 2 milions d’espanyols van haver d’emigrar a l’estranger, cap a països que necessitaven mà d’obra com Alemanya, França i Suïssa.

Pregunta pag. 41

14. Explica qui eren els maquis.

Eren una resistència formada per alguns grups armats que esperaven a les muntanyes dels Pirineus i de Sierra Morena, que el triomf dels aliats a la 2 Guerra Mundial afavorís l’enderrocament de la dictadura a Espanya. La seva acció més important va ser l’intent d’invasió de Catalunya per la Vall d’Aran l’any 1944, que va fracassar.

                                                2 videos sobre franquisme

 LA GUERRA CIVIL PREGUNTES I RESPOSTES

1. Explica perquè va fracassar l’aixecament militar a Catalunya el juliol de 1936.

• Com en altres llocs, la revolta va fracassar. El fracàs del cop militar a Catalunya va ser causa de la resistència tant de les forces oficials de la Generalitat, com de les milícies populars. Van ser controlades per la CNT-FAI, les que van organitzar la resistència, Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Durant uns mesos, el poder real de Catalunya estava en mans d'aquest Comitè, l'acció va desbordar les institucions republicanes.

2. Explica quins països van donar suport a l’aixecament militars i als republicans.

• Itàlia, Alemanya, Portugal, URSS - Els alemanys i els italians ajudarien a Franco a creuar les tropes colonials del Marroc a la Península organitzant un pont aeri. Els alemanys van enviar a la Legion Condor, un esquadró de bombarders que durant la guerra assajar les noves tècniques de bombardeig de ciutats.Els italians de Mussolini van enviar més de 100.000 homes, el Corpo de Tropes Volontares, també Portugal on existia una dictadura reforçar els exèrcits de Franco. La Unió Soviètica va enviar la major part de l'armament (avions, tancs, canons) que van ser utilitzats pels republicans.A més van enviar molts assessors. A més per iniciativa de la Tercera Internacional es van crear les Brigades Internacionals, que eren grups de voluntaris idealistes de diferents nacionalitats i ideologies que van venir a Espanya a lluitar contra el possible triomf del feixisme.

Imatge del: General Franco, del General Mola, de Manuel Azaña i de Largo Caballero. I el nom a sota de cadascun d’ells.

 Francisco Franco

 Emilo Mola

                                                  

Largo Caballero 

Manuel Azaña
                                                                                                                                                                                         

1. Explica que van ser les Brigades Internacionals i posa una imatge.

• Molts voluntaris estrangers sense massa experiència militar, però disciplinats. (eren voluntaris de 50 països, especialment europeus francesos, britànics, irlandesos, italians, alemanys)
  

Brigades Internacionals                                         

                                                         

4 . A La zona republicana, durant els primers mesos de la Guerra es va iniciar un procés de col·lectivització. Llegeix el text i contesta.

“ Cal organitzar la producció orientant-la en el sentit que l’únic beneficiari sigui la col·lectivitat, el treballador, al qual correspondrà la funció directiva del nou ordre social. S’imposa la supressió del concepte de la renda que no procedeixi del treball …La substitució de la propietat individual per la col·lectiva la concep el Consell de la Generalitat col·lectivitzant els béns de la gran empresa, és a dir, el capital, i deixant substituir la propietat privada dels béns del consum i de la petita industria.”

Decret de Col·lectivitzacions a Catalunya, octubre de 1936

• Defineix el concepte de col·lectivització
  - Acte pel qual la propietat dels béns de producció (terres, indústries, mines, etc.) és transferida a la col·lectivitat.

• Què vol dir que es substitueix la “propietat privada per la col·lectiva” 
  - Vol dir, que el que és la proprietat dels béns aquest proprietat li va convirtir en l'únic beneficiari sigui la col · lectivitat.

          5. Explica que va ser el Bombardei g de Guernika i posa una imatge.

          - Franquistes (Els Nacionals) va ser bombardejada per l'aviació alemanya en aliança amb l'aviació italiana que van lluitar a favor del general Franco, per borbandear Guernica. Volien atemorir la població civil i fer més senzilla la rendició del poble basc i facilitar la presa del país basc Van ser ells qui van bombardejar a Guernica.

Bombardeig de Guernika

Documental sobre la veritable història de Francisco Franco

      6. Explica qui eren els milicians i posa una imatge.        

    Milicians

Milicians

- Les forces civils voluntàries que es organitzaven per sindicats o partits que participaven en la guerra al costat de la republica.

    

              

                                                                                                             

7. Explica perquè hi havia refugis antiaereis a Barcelona i posa’n dues imatges.

- Hi havia refugi antiaeri a Barcelona perquè els l'aviació italiana borbandava el ciutat

   Refugis Antiaereis 

   Refugis Antiaereis 

                                                            

     

       8. Busca 4 cartells de la Guerra Civil ( 2 de re republicans, 2 dels feixistes ).

Cartell Republicans

  Cartell Republicans

                                                         

Cartell Feixistes 

Cartell Feixistes 

                                                         

9. Analitza l’evolució de la Guerra Civil per mitjà dels mapes:

• Quins territoris van quedar en mans de la República al començament de la insurrecció?
  -  Asturies, Pai Vasco, Catalunya, Valencia, Extremadura, Madrid, Cartagena, Castella · la Manxa.
  
  
• De les grans ciutats espanyoles quines van quedar en mans “republicanes” i quines en “mans nacionals” al principi de la guerra.
  -  Republicans – Madrid, Barcelona, Valencia.
  - Nacionals – Sevilla, Cordova, Salamanca, Pamplona, Burgos, Cádiz, Albacete.
  
  
•  Quin dels dos bàndols no va perdre territori a mesura que es desenvolupava el conflicte? A què creus que va ser degut. - Els Nacionals - Franco sabia que davant seu hi havia un exèrcit republicà desmoralitzat i insuficientment armat. Els nacionals per contra, reposaven ràpidament tot el material amb l'ajuda d'Itàlia i Alemany i així anaven guanyant teritori

• Seguint el llibre de text, fes una breu explicació de les fases de la guerra. 
  - El juliol de 1936 un sector important de l'exèrcit, al qual es van unir tradicionalistes i falangistes, van protagonitzar un cop d'Estat que va iniciar Franco des del nord d'Àfrica. Es van apoderar dels òrgans de govern d'algunes ciutats i van constituir una junta d'alts càrrecs militars per acabar amb el govern de la República. El 19 de juliol, José Giral, nou cap de govern, va donar armes a les milícies dels sindicats i els partits del Front Popular, per frenar el cop. Llavors Espanya va quedar dividida en dues zones: la zona republicana i zona la sublevada, el que va suposar el desencadenament d'una guerra civil.

       - La zona republicana va recolzar al govern de la República.

       - La sublevada, també anomenat bàndol nacionalista, va recolzar l'aixecament de Franco.

       - L’estratègia dels sublevats va ser, des del primer moment, avançar des del sud cap a Madrid i  prendre la capital, però es va fracassar i van haver de canviar de front. Entre l’abril i l’octubre de 1937 es va lliurar la batalla del Nord, amb el bombardeig de Guernika per la Legió Còndor alemanya i l’ocupació de Bilbao, entre d’altres ciutats. El 1938, les tropes sublevades van avançar sobre Aragó i van arribar al Mediterrani per Vinaròs (Castelló), Catalunya va quedar aïllada i, per impedir el progrés dels sublevats.

      - El govern de la República va concentrar les seves forces a la batalla de l’Ebre. Al mes de juny de 1938, després de dos anys de bombardejos sobre la línia del Millars, els nacionals van entrar a Castelló, produint-se els únics enfrontaments directes entre nacionals i republicans a les nostres comarques ja que el front s’estabilitzà per uns mesos a Nules.

      - La guerra civil que va a durar 3 anys i que va a finalitzar amb l'estabiment d' una dictatura militar.

• Compara la situació que hi havia l’any 1938 amb l’any 1939. Quina zona havia canviat de bàndol? Quins van ser els últims territoris a caure en mans de l’exèrcit de Franco?.
  •   Catalunya - va ser conquistada a la fi de gener de 1939
  • Ultimes territores van a caure – Madrid i Valencia.

Un petit videodocumental sobre la Guerra Civil espanyola