Ciencies Naturales Ges 1

La Terra - Els capes

Cliqueu aquí per veura el documental Terra 1x2
Cliqueu aquí per veura el documental Terra 2x2

Preguntes i respostes

PER QUE LA TERRA ES VEU DESDE EL ESPAI DE COLOR BLAU? 

    Els astronautes sempre descriuen la terra com “El Planeta Blau” i els responsables d’aquestes tonalitats són els oceans i els gasos de l’atmosfera, es a dir, els components “externs” en la escorça terrestre.

QUE ES L’ATMOSFERA? DESCRIULA I DIGUES QUINA IMPORTANCIA TE:

     Es la capa gasosa que envolta la Terra el que anomenem aire que esta format per Nitrogen 78%, Oxigen 20,95%, Argó 0,93%, Diòxid de carboni CO2 0,03%, Neó, Heli, Criptó, Xenó, Vapor d’aigua, Hidrogen,  la Mayor part d’aquests gasos esta concentrada en els primers 15Km i son fonamentals per la vida. L’atmosfera esta formada per 5 capes que de dintre a fora son troposfera, estratosfera, mesosfera, termosfera o ionosfera,exosfera i/o magnetosfera. El seu paper es fonamental per la vida. Manté la temperatura del planeta bastant estable i actua com escut protector contra radiacions letals per als éssers vius. Protegeix la superfície de l’impacte dels meteors ja que la majoria es desintegren al xocar amb les capes altes de l’atmosfera a altíssimes velocitats i també dels vents solar i les seves partícules.

QUE ES LA TROPOSFERA?, DESCRIU-LA:

     Es la 1ª capa i es troba directament sobre la superfície de la Terra, aquí es don es donen els fenòmens climàtics que constitueixen el temps meteorològic. El seu gruix va des de 6Km als pols fins uns 18Km a l’Equador. A mesura que pugem la temperatura Baixa fins arribar a la Tropopausa a -70⁰C. En ella es produeixen importants moviments verticals i horitzontals de las masses d’aire. Es la capa de més interès per a l’ecologia.

QUE ES LA ESTRATOSFERA?, DESCRIU-LA:

     Es la 2ª capa i es torba des de els 9Km fins als 50Km a la Estratopausa. En ella se troba la capa d’ozó que conte el 90% de l’ozó de l’atmosfera i que filtra els rajos ultraviolats que són letals per als éssers vius. A mesura que es puja, la temperatura en l’estratosfera augmenta des d’uns -70⁰C fins als 0⁰C. Gairebé no hi ha moviment en direcció vertical de l’aire, però els vents horitzontal arriben a aconseguir els 200Km/h, la qual cosa facilita el que qualsevol substància que arriba a l’estratosfera es difongui per tot el globus amb rapidesa.

QUE ES LA MESOSFERA?, DESCRIU-LA:

     Es la 3ª capa i es troba des de els 50Km fins als 80Km a la Mesopausa. En esta capa també hi ha ozó. A mesura que pugem la temperatura torna a baixar fins als -80⁰C.

QUE ES LA TERMOSFERA O IONOSFERA?, DESCRIU-LA: 

      Es la 4ª capa i es torba des de els 80Km fins als 600Km a la Termopausa. Si el Sol esta actiu, les temperatures en la termosfera poden arribar a 1500⁰C. Es diu també ionosfera per que es on els àtoms perden electrons transformant-se en ions que alliberen energia que constitueix les AURORES BOREALS o AUSTRALS.

QUE ES LA EXOSFERA O/I MAGNETOSFERA?, DESCRIU-LA:

     Es la 5ª i ultima capa i es troba des dels 600Km fins, es creu, 9.000Km la Exosfera i als 60.000Km la Magnetosfera. Aquí la densitat disminueix gradualment fins a la desaparició total de l’atmosfera. Sotmesa directament a les emissions solars, forma un veritable escut protector contra les partícules carregades del vent solar. En aquesta regió les partícules ionitzades estan governades pel camp magnètic terrestre i formen un característic embolcall modelat per les línies de força del camp magnètic i per la interacció amb el vent solar. La trobada entre les partícules del vent solar i l’embolcall més exterior de la magnetosfera forma una ona de xoc; pel costat oposat les mateixes partícules del vent solar arrosseguen la magnetosfera fent-la adquirir la forma d’una cola cometària.

QUE ES LA HIDROSFERA? Anomenem hidrosfera al conjunt de tota l’aigua que hi ha sobre la superfície de la Terra en totes les seves formes: oceans, mars, rius, llacs, pantans, glaceres, pols nord i sud, aigües subterrànies…

QUAN ES VA FORMAR?

     En una època primerenca de l’evolució terrestre a causa de que el vapor produït per les erupcions volcàniques freqüents es condensà formant núvols que provoquen pluges torrencials al llarg de milions d'anys.

ON ES TROBA LA MAYOR PART DE L’AIGUA? 

     Es troba en els oceans, que cobreixen quasi les ¾ parts de la superfície terrestre, en l’hemisferi nord ocupen uns 154 milions de Km², front als 100 milions Km² de les terres emergides; i al hemisferi sud ocupen 206 milions de Km², front als nomes 48 milions de Km² de la terra ferma.

QUANTA AIGUA HI HA AL PLANETA, COM ESTA REPARTIDA I QUE AJUDA A MANTENIR?

     Hi ha uns 1.400 milions de Km³ d’aigua i quasi tota esta als oceans i mars en aigua salada 97% el 3% restant es el aigua dolça de la qual 2% esta congelada a les glaceres i 1% en estat líquid

Descriu com es l’aigua dels mars i oceans i quines forces actuen sobre elles: 

     Son grans masses d’aigua carregades de substàncies dissoltes que actuen sobre el clima terrestre fent que els canvis siguin mes suaus; i per la rotació terrestre, l’atracció lunar, els vents com conseqüència es provoquen les marees, els corrents marins i l’onatge.

EXPLICA I DESCRIU EL CICLE DE L’AIGUA: 

      L’aigua de la hidrosfera es va intercanviant d’un lloc a un altre reciclant-se i fent que tinguem aigua dolça neta. L’aigua s’evapora dels mars, pantans, te evapotranspiració dels boscos i sublimació a les glaceres; aquesta aigua es condensa a l’atmosfera i es precipita en forma de pluja, neu o calamarsa; desprès per escorriment superficial i per la força de la gravetat aquesta aigua va a parar als rius i de aquí al llacs o als mars. Una part es filtra i pot anar a magatzems subterranis o a rius subterranis que desemboquen en el mar o en manantials. D’aquesta manera podem tenir aigua dolsa.

FONTS CONTAMINATS DE L’AIRE I QUE PRODUEIXEN:

     1ª Les fabriques i centrals elèctriques que cremen carbó o derivats del petroli, produeixen diòxid de carboni CO², diòxid de sofre SO², òxid de nitrogen NO², NO, N²O. 2ª Les centrals nuclears produeixen radiació. 3ª Plantes químiques, produeixen clor i formaldehid. 4ª La indústria metal·lúrgica produeix plom, metalls pesants que passen a l’atmosfera. 5ª La incineració d’escombraries produeix gas metà, diòxid de carboni CO², diòxid de sofre SO² i plom. 6ª Activitats agrícoles produeix fertilitzants i pesticides. 7ªMotors dels vehicles de rodes i aeris produeixen plom, monòxid de carboni CO, Òxids de nitrogen N²O, NO, NO²,  tots aquests gasos combinats amb llum produeix O³ que es verinós a nivell de terra. 8ª Refineries de petroli SO² i altres productes químics. 9ª Les calefaccions de carbó produeix SO² i CO².

CONSEQUENCIES DE LA CONTAMINACIÓ DE L’AIRE:

     Diòxid de carboni CO²: Amb cara que es beneficiós per mantindre la temperatura de la Terra si hi ha massa provoca l’escalfament global del planeta.

Diòxid de sofre SO²: produeix la pluja acida i l’smog o boirum.

Òxids de nitrogen N²O, NO, NO²: irritació a les mucoses respiratòries i als ulls, poden inhibir la fotosíntesi de plantes

Plom: Afecta al sistema nerviós i a la sang.

Monòxid de carboni CO²: Es combina amb l’hemoglobina de la sang i limita i destorba el transport d’oxigen.

Ozó O³ a nivell de terra: malestar als ulls i les mucositats, danys en la vegetació i agreuja els efectes de la pluja àcida.

Pesticides: sovint són transportats pel vent fins zones habitades on són un perill per a la salut.

QUE ES LA GEOSFERA, QUINAS PARTS TE:

      Es la part estructural de la Terra que s’estén des de la superfície a l’interior del Planeta i te un radi de 6.370Km de mitjana. Les seves parts son de dintre a fora Nucli intern, Discontinuïtat Lehman, Nucli extern, discontinuïtat Gotemberg, Mantell inferior, discontinuïtat Repetti, Mantell superior, Discontinuïtat Mohorovicic, Astenosfera i Escorça o Litosfera.

DESCRIU EL NUCLI O ENDOSFERA DE LA TERRA:

     Es una gegantesca esfera metàl·lica que te un radi de 3.485Km. Esta formada per metalls com el ferro i el níquel amb agregats de coure, oxigen i sofre. Es responsable de la majoria de fenòmens magnètics i elèctrics que caracteritzen el nostre planeta. La densitat varia de prop de 9.000Kg/m³ en la vora exterior a mes de 12.000 Kg/m³ en la part interna. Consta de 2 parts el nucli extern que es líquid de metall fos i te 2300Km de radi i el nucli intern que es creu que és sòlid i té una t⁰ entre 4.000 i 5.000⁰C, te un radi de 1220Km i es creu que posseeix un moviment de rotació i que és troba en creixement mentre l’exterior és redueix. El nucli intern termina en la discontinuïtat de Lehman i el nucli extern en la discontinuïtat de Gotemberg.

DESCRIU EL MANTELL O MESOSFERA DE LA TERRA:

     Es la capa que esta desprès del nucli i te un gruix de 2.900Km. Esta formada per 2 capes Mantell inferior, formada per silicats, més densos en l’interior; i Mantell superior formada per silicats menys densos cap a l’exterior. El Mantell superior es separa del inferior a una profunditat de 650-670Km quan a les ones sísmiques es produeix una especial acceleració, aquesta sona es diu discontinuïtat Repetti. Es una capa molt activa, te el cicle de convecció, que es que els materials calents ascendeixen des del nucli i podent arribar a la superfície, quan es refreden s’enfonsen de nou. Això te com a conseqüència que els continents es desplacin i duen associats terratrèmols, vulcanisme, creació d’illes i serralades...

DESCRIU LA ESCORÇA O LITOSFERA:

     Es la capa mes externa, en contacte amb l’atmosfera i formada per silicats lleugers, carbonats i òxids. Es mes gruixuda en els continents uns 75Km sota Himàlaia y més prima en els oceans amb menys de 7Km. Esta formada per plaques tectòniques més o menys rígides que és dones suport o suren sobre el magma del mantell. Geològicament molt activa ja que aquí es manifesten els processos interns i també es donen el processos externs con erosió, transport i sedimentació; causats per l’energia solar i la força de la gravetat. A les esquerdes i zones baixes hi ha aigua líquida i als pols gelada.

CUANTES CAPES TE L’ESCORÇA I DESCRIU-LES: 

      Esta formada per 2 capes continental i oceànica. La capa continental consta de 3 subcapes diferenciades entre la capa superficial que està formada per roques sedimentàries amb un grossor màxim de 20 a 25Km, que es forma en el fons marí en diferents etapes de la història geològica fa 3.800 milions d’anys. A sota hi ha la 2ª capa de roques granítiques formades pel sedimentarisme amb un grossor màxim de 20 a 25Km que es el refredament del magma, i sota els sistemes muntanyosos es de més de 30Km. La 3ª capa rocosa esta formada per basalts té un gruix de 15 a 20Km, amb increments de fins a 40Km. La capa oceànica es geològicament jove, te un màxim de 180 milions d’anys, és la causa del refredament del magma provinent del mantell superior i també esta formada per 3 subcapes. La 1ª es la sedimentària que te una amplària variable i una acumulacions constant de roques i organismes dels oceans. La 2ª es la basàltica de 1,5 a 2Km de grossor formada de una barreja amb sediments i roques de la capa inferior. I la 3ª esta formada per roques del tipus de gabro que se semblant al basalt i te un grossor de uns 5Km.

 Resum - Ciencies Naturals  Ges 1

1.- Quins han estat les principals aportacions en el coneixement de l’Univers? Quines observacions van fer pensar a Aristòtil que la Terra era esférica?

• Les principals aportacions en el coneixement de l'Univers és la ciència que estudia els astres, tant la seva composició com els seus moviments.
• Aristòtil (segle lV a.C.) Van ser dues les observacions que van fer pensar a Aristòtil que la Terra era esfèrica:

1. La forma de l’ombra en els eclipsis de Lluna, que es produeixen quan la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna, és sempre circular.
2. Quan un vaixell s’atansa a la costa, la primera part que es veu és sempre la punta del velam. Després, a mesura que s’atansa, es va veient progressivament la resta del vaixell.

• Ptolomeu (segle ll). Models astronomics que considerin la terra com a centre de l'Univers s'anomenen geocèntrics. Considera que la Terra era al centre, immobil, envoltada de vuit esferes. Centre=Terra, Lluna, Mercuri, Venus, Sol, Mart, Jupiter, Saturn.

• Copèrnic (sigle XVI). Model heliocèntric : El sol al centre de l'Univers. El moviment de rotació és el gir que fa un cos sobre ell mateix, al voltant de l’anomenat eix de rotació.
• Galileu (segle XVII). Un satèl·lit és un astre que gira al voltant d’un planeta.
• Kepler (segle XVII). Va establir la llei del moviment dels planetes.
• Newton (finals del segle XVII). Llei de la gravitació universal: qualsevol cos de l’Univers és atret per qualsevol altre cos, amb una força de les seves masses.
• Segles XVIII i XIX. Es va concloure que les estrelles eren astres amb llum pròpia, equivalents al nostre Sol, però més llunyans.

2.- Diferencies entre el geocentrisme i l’heliocentrisme.

• Els models astronòmics que considerem la Terra com a centre de l'Univers es diuen geocèntrics i heliocèntric, amb el Sol com a centre de l'Univers.

3.- Quins són els intruments astronòmics més importants?

• Durant molts segles, les observacions astronòmiques només eren possibles en simple vista. Actualment, disposem de diversos Instruments que faciliten enormement l'observació i la interpretació de tot el que hi ha més allà del el nostre planeta Terra, aquests instuments es diuen  telescopis, com el telescopi de refracció i el telescopi reflector.

4.- El sistema solar està format per? Explica breument cadascun dels astres que el formen.

• El Sistema Solar està format per una estrella central, el Sol, els cossos que l'acompanyen i l'espai que queda entre ells.
• Hi ha nou planetes que giren al voltant del Sol: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. La Terra és el nostre planeta i té un satèl.lit, la Lluna. Alguns planetes tenen satèl·lits, d'altres no.
• Els asteroides són roques més petites que també giren, la majoria entre Mart i Júpiter. A més, hi ha els cometes que s'apropen i s'allunyen molt del Sol.
• De vegades arriba a la Terra un fragment de matèria extraterrestre. La majoria s'encenen i es desintegren quan entren a l'atmosfera. Són els meteorits.

5. - Explica els diferents tipus d’eclipsis.

•  Les eclipsis són l'enfosquiment total o parcial de la llum que un observador rep d'un astre:

a. L’eclipsi de Sol és produït per la interposició de la Lluna entre el Sol i la Terra.

b. L’eclipsi de Lluna es produeix quan la Lluna entra en el con d’ombra de la Terra.

6. - Què és una supernova?

• Una supernova és un punt de gran brillantor que es pot veure des de la Terra durant dues o tres setmanes, com a conseqüència de l’expulsió de les capes més externes d’una estrella de massa gran en procés d’extinció.

7. - Què és el big bang? I el Big crunch?

• A partir del Big Bang, l’Univers es va expandint. Les forces d’atracció gravitatòria van frenant aquest procés, el van alentint. D’aquesta forma, els cúmuls galàctics que s’han format, cada cop se separen a menys velocitat. Tanmateix, les forces gravitatòries no són suficients per aturar l’expansió, de manera que l’Univers continuarà expandint-se per sempre més i, per tant, cada cop serà més gran. Aquest és l’anomenat model d’Univers obert.
• A partir del Big Bang, l’Univers es va expandint, però les forces d’atracció gravitatòria van frenant aquest procés, el van alentint fins a aconseguir aturar-lo totalment. A partir d’aleshores, un cop contrarestada totalment la velocitat d’expansió, només actuen les forces d’atracció gravitatòria. Això fa que els cúmuls galàctics comencin a atansar-se els uns als altres fins que arriben a trobar-se un altre cop en el mateix punt on es va produir el Big Bang. Aquest possible retrobament de tot l’Univers en el mateix lloc s’anomena Big Crunch (el gran cruixit). Aquest és l’anomenat model d’Univers tancat.

  
  

  UNITAT 2

  
  

  1.- Dibuixa un esquema de les capes de l’atmosfera i digues els fenòmens que passen a cada capa.

  
  

  
  

  

  -EXOSFERA o MAGNETOSFERA: És l’última capa, la més externa, per sobre dels 600km, i la de major gruix, ja que té uns límits superiores molt imprecisos, per què es troba molt rarificada i no té un límit superior definit ja que, simplement, la densitat disminueix de forma gradual fins a la desaparició total de l’atmosfera.

  -TERMOSFERA: Es denomina així per què, per efecte de les radiacions solares, es poden superar els 1500 ºC de temperatura. En ella es troba una zona denominada ionosfera, en la que molts àtoms perden electrons i es troben en forma d’ions, alliberant energia que constitueix les AURORES BOREALS o AUSTRALS.

  -MESOSFERA: Es la capa intermèdia en la que també hi ha ozó.

  -ESTRATOSFERA: Està per sobre de la troposfera i en ella se troba l’anomenada "capa d’ozó" que és indispensable per a la vida en la Terra ja que filtra els rajos ultraviolats que són letals per als éssers vius.

  -TROPOSFERA: És la que es troba directament sobrela superfície sòlida de la Terra. És important per què és aquí on es donen els fenòmens climàtics que constitueixen el temps meteorològic. (D’onde hi ha vida i clima).

  
  

  2.- Quines són les fonts contaminants de l’atmosfera?

  • Les fonts contaminants són:
  • Les centrals nuclears.
  • Les Indústries metal·lúrgiques.
  • Activitats agricoles.
  • Els motors de cotxes i avions.
  • Les rafineries de petroli.
  • Les calefaccions de carbó.
  • Les plantes quimiques.
  • Les incineració d’escumbraries

  
  

  3.- Per què parlem d’escasset d’aigua?

  • Porque hi ha aigua poca dolça. Només hi ha un 3% d’aigua i 2/3 està conjelada (en estat sòlid ja que són els gels i casquets polars, ergo, no estan disponibles per a consum humà).

  
  

  4.- Quins són els processos que esdevenen en el cicle de l’aigua. Fes un esquema.

  • El cicle de l’aigua és com un circuit que sempre torna a començar.
  • L’aigua de l’atmosfera cau en forma de pluja o de neu.
  • Una part cau directament als rius i l’altra cau al terra des d’on s’infiltra al seu interior i va a parar als aqüífers subterranis.
  • D’aquí, torna a sortir a la superfície i arriba als rius, als llacs i al mar.

  
  

  

  L'aigua superficial s’evapora i torna a l’atmosfera on comença de nou el seu cicle.

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  
  
  

  
  

  5.- La Terra esta dividida en: Escorça, Mantell i Nucli. Dibuixa un tall de la Terra i assenyla les parts. Descriu cadascuna de les parts. Com s’anomenen les disontinuïtats entre les diferents capes.

  
  

  
  

  

  Escorça o Litosfera: És la capa més externa, està en contacte amb l’atmosfera i està formada per silicats lleujers carbons i óxids.

  
  

  
  

  Mantell o Mesosfera: Roca fosa.

  
  

  
  

  Nucli:  És metàl·lic perqué està compost per un aliatge de ferro i níquel.

  
  
  

  UNITAT 3

  
  

  1. Què diu la teoria cel·lular?

  • Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.
  • La cèl·lula és la unitat bàsica d’organització dels éssers vius.
  • L’activitat d’un organisme és el resultat de l’activitat de les seves cèl·lules.
  • Totes les cèl·lules provenen de la divisió cel·lular d’una altra cèl·lula.

  1. Quins tipus de cèl·lules hi ha? Fes un mapa conceptual (esquema) per distinguir-les.

  • Les cel·lules procariotes no tenen el nucli diferenciat.
  • Les cel·lules eucariotes tenen nucli dins de la membrana nuclear.
  • Cel·lula animal.
  • Cel·lula vegetal.

  
  

  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  
  

  Anomena els diferents orgànuls cel·lulars i les seves funcions.

  
  

  
  

  • Reticle endoplasmàtic: Sintetitza materia.
  • Aparell de Golgi: Completa la síntesi dels productes procedents del reticle endoplasmàtic i els envia a d’altres parts de la cèl·lula o a l’exterior.
  • Lisosomes: Fan la digestió dels nutrients a l’interior de la cèl·lula.
  • Vacúols: Emmagatzemen substàncies de reserva i productes d’excreció.
  • Mitocondris: Lloc on es produeix la respiració.
  • Cloroplasts: En ells hi ha la clorofil·la, pigment que intervé en la fotosíntesi.
  • Ribosomes: Petits orgànuls formats per proteïnes i per ARN
  • Citosquelet: Són responsables dels moviments de la cèl·lula i del transport intracel·lular.
  • Centríol: Només el tenen els animals.

  
  

  1. Quines són les funcions vitals?

  • Les funcions vitals cèl·lular són:
  • Funcions de nutrició.
  • Funcions de relació.
  • Funcions de reproducció.

  
  

  1. Etapes del procés de nutició i tipus de nutrició.

  • El procés de nutrició comprèn tres fases: l’entrada de substàncies a través de la membrana cel·lular, el metabolisme i l’excreció.
  • L’entrada de substàncies a l’interior de la cèl·lula
  • El metabolisme
  • El catabolisme: destrucció.
  • L’anabolisme: construcció.
  • L’excreció.

  
  

  1. Tipus de respostes en la funció de relació.

  • Respostes dinàmiques.
  • Tactismes.
  • Moviment ameboide.
  • Moviment vibràtil.
  • Els cilis són curts i abundants.
  • Els flagels són llargs i poc nombrosos.

  
  

  
  

  UNITAT 4

  
  

  Què es un ecosistema? Quins elements hi distingim?

  • El conjunt dels organismos que conviuen en un lloc determinat amb el medi en que viuen.
  • La biocenosi o comunitat: Els essers vius d’una ecosistema.
  • El biòtop: És el lloc ocupat per una comunitat.

  
  

  1. Explica la relació ente els factors ambientals i les adaptacions dels éssers vius.

  Els factors ambietals:
  
  
  

  • Els abiòtics: Són els factors del medi.
  • Els biòtics: Són els factors que depen d’els essers vius.

  
  

  1. Quins nivells tròfics existeixen? Descriu-los.

  • Productors: Són els organismes autòtrofs (les plantes, les algues i els bacteris fotosintetitzadors.

  • Consumidors: Són els organismos heteròtrofs que consumeixen materia orgánica viva d’altres essers vius. 

  
  

  N`hi ha de diversos tipos:

  • Primaris: Són els animals herbívors (s'alimenten directament dels productors).
  • Secundaris: Són els animals carnívors (s'alimenten dels consumidors primaris).
  • Terciaris o superdepredadors: Són els animals que s’alimenten d’animals carnívors.
  • Descomponedors: Són organismos heteròtrofs que s’alimenten de la matèria morta procedent de les restes de essers vius i els transformen en matèria útil per els productors.

  
  

  1. D’on prové l’energia que finalment utilitzen tots els éssers vius?

  • Tota l'energia utilitzada pels éssers vius prové del Sol.
  • La materia es renova de forma cíclica.

  
  

  1. Com es clasifiquen els biomes?

  Biomes de zones fredes

  • Àrtic: Gel i roca.
  • Tundra: Una mica d’herba.
  • Taiga: arbres adaptats al fred.

  
  

  Biomes temperades

  • Bosc Àtlantic: Pluges regulars.
  • Bosc Mediterrani: Poques pluges.
  • Estepes o Praderies: Pluges irregulars.

  
  

  Biomes Càlides

  • Selva: Pluja tot l’any.
  • Sabana: Pluges tres mesos l’any.
  • Desert: Pluges molt rares.

  
  

  A quin tipus de bioma pestany un llac? I un mar?

  • Un llac : Bioma aguatis d’aigües dolces.
  • Un mar: Bioma aguatic dàigües salades.

  1. Identifica cadascun d’aquest biomes:

  • Pluges escasses; la temperatura sobrepasa els 0ºC durant menys de tres mesos l’any, en els quals solament es deglaça la part superficial del sòl. Tundra
  • Pluges irregulars, estius plujosos i càlids, i hiverns freds i secs. Estepes i Praderies
  • Pluges regulars I ambient humit, a l’estiu la temperature és suau I a l’hivern Freda. Àtlantic
  • Temperatures elevades I pluges abundants durant tot l’any. Selva